Aviat farà una setmana que vaig participar a El Matí a 4 bandes de Ràdio Nacional. Vaig quedar prou contenta de la manera com es va enfocar l’entrevista, tot i que no puc dir que me n’anés del tot satisfeta; potser per la meva intransigència a l’hora d’acceptar opinions escèptiques relacionades amb la superació de l’anorèxia, o potser perquè a hores d’ara ja m’he anar creant cuirasses davant de persones que gosen qüestionar la meva superació en antena… el fet és que encara vaig haver de fer-me el càrrec de mirades dubitatives: “vols dir?”, “definitivament, has dit, que has superat l’anorèxia”? i vaig marxar amb el “cuquet” de no haver deixat un missatge prou clarificador.
És per això i per d’altres motius que ara em plantejo buscar espais de difusió a un altre ritme, més pausat, on no haguem d’estar pendents de l’agulla “segundera” del rellotge… un lloc on poder explicar-me i dissertar sobre l’anorèxia i la meva superació.
Trobo que el meu missatge mereix més temps per ser explicat i entès. I em reafimo en la convicció que la nostra televisió, la nostra ràdio, en la seva gran majoria, van massa de pressa.
Escoltar l’entrevista (a partir del minut 26):
Avui he estat a Telecinco parlant en directe de la meva experiència i del llibre al seu magazine matinal, que durant l’any presenta Ana Rosa Quintana però durant les vacances es transforma en ‘El programa de verano’. A continuació podeu veure l’entrevista completa que m’hen fet els presentadors:
Aquest dissabte 16, el suplement Criatures publicarà un reportatge sobre trastorns alimentaris que inclou una entrevista que em va fer la Paloma Arenós fa uns dies. Pel que veig a l’avançament del diari d’avui (imatge superior), l’article serà tema de portada, amb el titular ‘Sóc com sóc i m’agrada’ i una foto meva.
Actualització: el reportatge es pot descarregar d’aquí (PDF 430 KB)
Ja fa un parell de setmanes que la Dímpel i el Bruno van venir a passar un dia amb mi per poder veure i captar amb la càmera com és la meva vida després de la superació de l’anorèxia. Són dos reporters que s’encarreguen de preparar el programa Respira a Barcelona Televisió.
Demà (diumenge 13) a un quart i mig d’onze de la nit s’emet el programa i en veurem el resultat. Hi haurà una altra testimoni que explicarà la seva relació amb l’anorèxia i s’abordarà el tema amb la serietat que mereix des d’una òptica de la psicologia positiva i la reflexió social.
Actualització: El programa es pot veure aquí.
Demà seré participant en una tertúlia a priori diferent de les quals he col·laborat fins ara. Es tracta d’una taula rodona on es parlarà de l’anorèxia des de les diferents òptiques i des de l’experiència. Serà a les deu del matí a El Suplement, el programa dels matins dels caps de setmana a Catalunya Ràdio. Hi anirem amb el meu pare que, igual que al llibre, també donarà la seva visió sobre el transtorn.
La Fundació Imatge i Autoestima ha presentat un estudi sobre els efectes de la manca d’unificació en les talles de la roba sobre la insatisfacció corporal. Es tracta d’un problema que, en el meu cas, no va ser especialment determinant per caure en la malaltia, però que em consta que sí afecta molt a altres malaltes. TV3 n’ha fet un reportatge per al qual em van entrevistar divendres passat. La notícia s’emetrà, probablement, al TN Migdia d’avui dilluns. El podeu veure en directe per la tele i per Internet a la web de TV3.
La televisió pública basca ETB2 dedicarà als trastorns alimentaris el seu magazin de tarda Aspaldiko d’avui dimecres, i l’ACAB m’ha demanat que intervingui en directe al programa per aportar el meu testimoni. Així doncs, avui soc a Bilbo, en un imprevist viatge llampec d’anada i tornada. El programa s’emet a partir de les 16:00 i em diuen que es pot veure per Internet aquí. Ah, i no patiu si no enteneu l’euskera, jo tampoc gaire, però ETB2 emet en castellà.
Aquest dimarts a partir de les 12:00, Noemí Rodríguez m’entrevistarà en directe sobre sobre La meva anorèxia per al programa Ningú és perfecte que condueix a l’emissora andorrana Ràdio Valira. Per si no sou a Andorra, l’emissora es pot escoltar per Internet a la seva web. Com sempre, més tard intentaré posar aquí l’àudio de l’entrevista.
Arriba l’estiu i, amb ell, els tirants. Els pantalons curts, i les faldilles de fil.
Avui he anat al gimnàs i a l’entrada un entrenador personal de paper s’ha encarregat de recordar-me que al gimnàs hi vaig per aprimar-me.
He engegat la ràdio un anunciant m’ha dit que si aquest estiu vull donar la talla m’he de prendre una comprimit de color vermell.
Al bar de la cantonada el gelat de vainilla i xocolata ja no és el gelat de vainilla i xocolata. Ara és de soja i llet descremada.
Tinc un comentari nou al facebook. Però no puc respondre’l perquè no el trobo: la pàgina és plena de resultats de persones que corren a calcular el seu pes ideal amb una aplicació súper-mega-chachi.
La meva veïna nutricionista m’ha dit que s’ha quedat sense feina. Al costat de la seva consulta han obert un Naturhouse
Tinc un correu nou: han ingressat a la Berta. Una punxada.
La farmacèutica vol donar-me un paracetamol però no arriba a agafar-lo: el prestatge és ple de batuts proteics.
I jo tinc mal de cap.