Després d’una entrevista d’allò més sensacionalista a Euskal Telebista, divendres passat vaig retornar a la serietat gràcies al programa En Sintonia de Canal Català del Vallès Oriental. Tot plegat, per ajudar a treure’m l’espineta de l’angoixa a Bilbao.
La podeu veure a continuació:
La televisió pública basca ETB2 dedicarà als trastorns alimentaris el seu magazin de tarda Aspaldiko d’avui dimecres, i l’ACAB m’ha demanat que intervingui en directe al programa per aportar el meu testimoni. Així doncs, avui soc a Bilbo, en un imprevist viatge llampec d’anada i tornada. El programa s’emet a partir de les 16:00 i em diuen que es pot veure per Internet aquí. Ah, i no patiu si no enteneu l’euskera, jo tampoc gaire, però ETB2 emet en castellà.
Aquest dimarts a partir de les 12:00, Noemí Rodríguez m’entrevistarà en directe sobre sobre La meva anorèxia per al programa Ningú és perfecte que condueix a l’emissora andorrana Ràdio Valira. Per si no sou a Andorra, l’emissora es pot escoltar per Internet a la seva web. Com sempre, més tard intentaré posar aquí l’àudio de l’entrevista.
Arriba l’estiu i, amb ell, els tirants. Els pantalons curts, i les faldilles de fil.
Avui he anat al gimnàs i a l’entrada un entrenador personal de paper s’ha encarregat de recordar-me que al gimnàs hi vaig per aprimar-me.
He engegat la ràdio un anunciant m’ha dit que si aquest estiu vull donar la talla m’he de prendre una comprimit de color vermell.
Al bar de la cantonada el gelat de vainilla i xocolata ja no és el gelat de vainilla i xocolata. Ara és de soja i llet descremada.
Tinc un comentari nou al facebook. Però no puc respondre’l perquè no el trobo: la pàgina és plena de resultats de persones que corren a calcular el seu pes ideal amb una aplicació súper-mega-chachi.
La meva veïna nutricionista m’ha dit que s’ha quedat sense feina. Al costat de la seva consulta han obert un Naturhouse
Tinc un correu nou: han ingressat a la Berta. Una punxada.
La farmacèutica vol donar-me un paracetamol però no arriba a agafar-lo: el prestatge és ple de batuts proteics.
I jo tinc mal de cap.
Avui surt publicada a l’edició digital de la revista Consumer Eroski una entrevista que em va fer Clara Bassi sobre el trastorn alimentari amb motiu de la publicació de La meva anorèxia. El text, que inclou enllaços interessants per ampliar informació, forma part del seu excel·lent canal de Salut, però ara mateix també és el tema destacat de la portada general, i l’han afegit al seu especial sobre trastorns de la conducta alimentària.
Actualització: un lector ha recomanat l’article de Consumer a Menéame, on es pot votar per donar-li visibilitat.
El llibre ja és a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació. Si voleu llegir-lo, doncs, podeu consultar el catàleg on s’indica a quina biblioteca el podeu trobar disponible i fer el préstec. Recordeu, però, que quan el compreu una part dels beneficis van destinats a l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia i d’aquesta manera contribuïu a la lluita contra els transtorns de la conducta alimentària.
Aviat farà una setmana de la Diada de Sant Jordi. Va ser un dia molt i molt emotiu, més pel fet de tenir un llibre que no pas pel propi contingut del mateix.. però emotiu de totes maneres. Va ser una jornada frenètica, tot el dia amunt i avall de la Rambla i de Passeig de Gràcia.. i la vaig viure intensament, convençuda d’assaborir cada segon i cada mirada amb la convicció d’estar vivint quelcom irrepetible.
Més enllà d’això, però, amb el llibre que ja ha fet un mes i mig a les llibreries.. començo a veure el fruit de la meva feina i la meva intenció mentre l’escrivia. Fa dies que vaig rebent, amb comptagotes, comentaris de persones que m’agraeixen les paraules adequades i, sobretot, m’expliquen que s’identifiquen o entenen i posen paraules a tot allò que fa tant de temps que com-qui-no-ho-vol els passa pel cap.
M’he de concentrar en acabar el curs, però no us puc negar que dins el cap em bullen tants projectes i tantes idees que penso que podran ser tan útils, que em serveixen per reafirmar-me encara més en la convicció de que aquest llibre no són només lletres negre sobre blanc, sinó que té un recorregut molt llarg i també moltes possibilitats.
En fi, tot plegat m’engresca tant!
A la parada de llibres electrònics de leqtor.com al passeig de Gràcia 44. Com es fa per signar un e-llibre? #SantJordi #fb
Cap al Palau de la Música a fer la primera tanda de signatures de #SantJordi #fb
