Skip to content

La feina de ser voluntària

2016 desembre 16
by Maria

Aquest dilluns a la tarda em vaig trobar amb la Sara i la Laura a l’ACAB. Des de feia setmanes sentia la remor dins el meu cos de moure’m més per l’ajuda a les persones que pateixen trastorns de la conducta alimentària. He col.laborat al bloc Amb llum pròpia i també he anat fent activitats aïllades que calmaven el meu desig d’aportar el meu granet de sorra a la lluita contra aquestes malalties.

Però tot això ja havia deixat de ser suficient. I sentia que volia fer un salt qualitatiu en aquesta causa. De la reunió en van sortir moltes idees, moltes, però la més important ha estat que m’he fet voluntària d’atenció directa. A partir de gener començaré la formació per voluntàries a l’associació i em posaré a fer atenció personalitzada a persones malaltes i també a famílies o qui ho pugui necessitar.

La veritat és que suposa un repte professional i personal però també una joia molt gran de sentir que puc acompanyar directament a persones que necessiten suport.

Torno als mitjans

2016 desembre 8
by Maria

Després de força temps de silenci torno a ser aquí. Durant aquest temps he fet moltes coses: he treballat a l’escola, he llegit molt, he fet un viatge que ha impactat fortament la meva vida… Malgrat tot, la meva causa personal en la lluita perque les persones no es posin malaltes d’un trastorn de la conducta alimentària segueix latent i ara, potser, més viva que abans.

He tingut l’oportunitat de tornar a parlar del meu llibre als mitjans dues vegades en dues setmanes i això és important per a mi. Perque no crec en les casualitats i també perque em serveix per reafirmar la meva lluita i el paper que vull tenir en el món de l’acompanyament a malaltes i malalts.

Fa dues setmanes em van convidar a participar al programa Els Matins de TV3 on vam parlar de xarxes socials i la seva incidència en aquestes malalties. http:/http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/les-xarxes-difonen-models-dalimentacio-perillosos/video/5633118/.Vaig ser-hi acompanyada pel director de la unitat de TCA de l’Hospital de Sant Joan de Déu. Una setmana més tard també vaig rebre una invitació per participar en una entrevista a BTVRàdio on vam parlar de manera relaxada de com de difícil és afrontar els àpats nadalencs per a una persona que està malalta.  El meu testimoni de superació va vertebrar l’entrevista i vaig procurar donar un missatge d’esperança i positivitat, entenent que és molt necessari per qui està inmers en el procés de malaltia sense poder veure-hi una sortida.

 

Formació a l’ACAB: quan els TCA entren a casa

2015 març 8
by Maria

Avui fa una setmana vaig poder assistir al taller de formació per famílies que organitza l’ACAB  en condició d’oient. Tot i ser una activitat dirigida a famílies l’associació m’hi ha convidat com a col.laboradora del bloc Amb llum pròpia

Un dels objectius que em movia a ser-hi era copsar de primera mà les problemàtiques actuals de les famílies que a dia d’avui lluiten contra un TCA. D’ençà que jo vaig superar la malaltia el context socio-econòmic ha canviat molt arrel de la crisi i les malaurades retallades, també els tractaments han avançat, igual que la recerca al voltant dels mateixos; també la incidència dels diferents trastorns a les diferents edats també és més viva que mai.

He pogut viure, en segona persona aquesta vegada, les angoixes i els neguits que es mouen els cors d’aquests acompanyants silenciosos, preocupats, per la vida i el benestar de les persones malaltes. Ha estat revelador ser ara a l’altra banda del desert que és la malaltia. Lluny dels pensaments irracionals i a prop de la serenor pròpia dels professionals de l’ACAB que amb un encert extraordinari acompanyen les famílies; també posant al servei de qui vulgui utilitzar-lo el meu testimoni de superació.

Una vegada més hem recordat que el meu testimoni és justament això: una experiència que pot aportar esperança i força però amb el limitant lògic de no poder extrapolar la meva situació de malaltia a una altra que, necessàriament, és diferent. Cada persona que emmalalteix és diferent; tot i respondre a uns patrons de conducta conserva aquest caràcter propi que el fa especial i per això ha de construir el seu camí de malaltia i de curació.

Al sortir de la sessió m’he endut un munt de sensacions: des de l’empatia impossible de contenir amb al patiment de la gent amb qui m’he trobat, la constatació de que els trastorns de la conducta alimentària són dolor infinit i també admiració cap a aquestes famílies que, com la meva en el seu dia, lluiten amb una força titànica contra l’anorèxia i a favor del benestar de les seves estimades filles. Gràcies!

Començo un nou projecte: amb llum pròpia!

2015 març 8
by Maria

Circumstàncies de la vida: una periodista coneguda pel meu pare que sabia de la meva malaltia i superació em va contactar perque volia que col·laborés en un bloc gestionat per l’ACAB i escrit per persones que han superat un trastorn de la conducta alimentària i volen compartir amb la resta del món les seves vivències personals i profundes.
Ja feia anys que havia sentit que volia apropar-me a l’ACAB perquè crec profundament en la seva tasca d’acompanyament, però la cosa no havia acabat de quallar. Ara semblava que era l’oportunitat d’aportar el meu granet de sorra a un projecte que em sembla interessant i molt potent.
Som un seguit de dones i un home que, en moments i circumstàncies vitals diverses, hem patit i també superat l’anorèxia i relatem aquesta vivència per tal que famílies i malaltes se sentin acompanyats durant aquesta travessa pel desert.
Estic molt il·lusionada amb aquesta col·laboració i us convido a visitar-lo cada setmana. Hi podeu trobar molta vida, entre línies!

Als instituts

2013 novembre 10
by Maria

10362419-retrato-de-adolescencia-feliz-mirando-la-camara-con-una-sonrisa1Aviat farà un mes que he obert una nova porta del meu camí en l’acomanyament a la superació dels trastorns de la conducta alimentària a partir de la publicació del meu llibre. Des de ben bé el començament de plantejar-me el recooregut que pretenia donar-li a la publicació m’havia quedat pendent d’acostar-lo a adolescents i joves en l’àmbit acadèmic, és a dir, als seus instituts. Però és clar, m’era complicat treballant i compaginant-ho amb la meva carrera.
read more…

“Si no menges res, deixes de ser”

2013 novembre 9
tags:
by Maria

Aquesta ampolla d'aigua representa el que dinaria una persona malaltaFa mesos, potser anys (!), que no escric en aquest espai. I em proposo revertir aquesta tendència; perquè aquest és un espai que m’encanta i em fa sentir a prop dels lectors. A veure si aconsegueixo el meu propòsit. Us animo a que comenteu el que dic, a veure si així m’ajudeu a mantenir-me més connectada…

El motiu pel qual he ‘tornat’ és la nova campanya que ha engegat l’ACAB.
http://www.acab.org/ca/noticies/2013/10/31/el-teu-dinar-es-nomes-una-ampolla-d-aigua-si-no-menges-res-deixes-de-ser-tu-campanya-de-prevencio-de-l-anorexia-i-la-bulimia
read more…

Missatges

2012 gener 10
by Maria

ATT00085Vaig rebent correus on, aprofitant les oportunitats que ens ofereixen les xarxes socials, lectors i lectores malaltes em feu arribar les vostres impressions, però sobretot on em demaneu ajuda i suport.

Per suposat, sempre us ofereixo l’oportunitat de parlar de què us inquieta i posar en comú impressions i neguits. No obstant, aprofito aquestes línies per dir-vos que no tinc una recepta màgica ni una recepta a la qual pogueu aferrar-vos per sentir-vos forts i fortes.
read more…

Llevar-se ben d’hora, però ben d’hora ben d’hora

2011 desembre 26
by Maria

Avui el despertador ha sonat a les nou. M’he llevat tranquil·lament, sense cap mena de preocupació ni angoixa en relació al dia que començava.

A la cuina m’he preparat un suc i he esmorzat amb calma. No obstant, se m’ha fet present la imatge dels Nadals viscuts amb el fantasma de l’anorèxia, quan no podia gaudir dels dinars en família, del bon menjar, però sobretot de l’alegria que ens autoimposem “perquè és Nadal”, i estem contents.
read more…

Ens actualitzem!

2011 novembre 14
by Maria

Ja ho he dit alguna altra vegada, però això de ser filla de www.albertcuesta.com fa que la connexió d’aquest blog amb el món de les xarxes socials sigui imparable.

Des d’ahir al vespre es poden fer comentaris identificant-se amb els noms d’usuari de Facebook, Twitter, Google o Yahoo. A més, també s’ha afegit la possibilitat de comprar el llibre a Amazon.es. I per últim, i això només és important si sou usuaris de Twitter, sapigueu que podeu seguir les actualitzacions que es publicaran automàticament a aquesta xarxa social uns minuts després de que jo ho redacti.

Fantàstic! Gràcies! 🙂

Empatia o com llegir-se en un mirall

2011 novembre 13
by Maria

Per casualitat, voltant per les xarxes socials, he arribat a un blog que edita i actualitza regularment l’ACAB, entitat amb la qual em vinculo directament cedint-los part dels beneficis obtinguts amb les vendes del llibre. M’ha agradat tot el que hi he llegit i molt especialment em referiré a una entrada on una família explica el testimoni de la seva convivència amb l’anorèxia nerviosa.

El fet ha estat de manual: per un moment, he sentit gran empatia; però a  més, també el meu cos s’ha vist recorregut per un sentiment curiosíssim, que fins ara potser no havia sentit: veure plasmats en una pantalla pràcticament els mateixos sentiments i emocions que jo explico a La meva anorèxia. I és que és ben bé que cada persona, cada malalt, fa el seu procés; però tots plegats ens hem regit per un universal patològic, una manera de fer i entendre la vida que tenyeix el nostre dia a dia fins que ens en sortim.

Us animo a seguir el bloc, i a col·laborar-hi fent-hi aportacions. Entre tots, podem crear una xarxa de suport mutu, entre famílies, divulgadors, professionals i malalts. De ben segur, el teixit social afectat pels transtorns de la conducta alimentària ens ho agraïrà fins a l’infinit