Vaig rebent correus on, aprofitant les oportunitats que ens ofereixen les xarxes socials, lectors i lectores malaltes em feu arribar les vostres impressions, però sobretot on em demaneu ajuda i suport.
Per suposat, sempre us ofereixo l’oportunitat de parlar de què us inquieta i posar en comú impressions i neguits. No obstant, aprofito aquestes línies per dir-vos que no tinc una recepta màgica ni una recepta a la qual pogueu aferrar-vos per sentir-vos forts i fortes.
El missatge que procuro explicar al llibre és precisament semblant: la clau de la superació és en un mateix, primer, i després en la família i els professionals. Però remarco, ara: en un mateix. Cada malalt és diferent d’un l’altre, i no ha de regir-se per uns ‘universals de superació’.
Us animo a construir el vostre camí de lluita i curació. I sentiu-vos escoltats i acompanyats.
I entesos, també, en el meu cas.
Força i endavant!
Avui el despertador ha sonat a les nou. M’he llevat tranquil·lament, sense cap mena de preocupació ni angoixa en relació al dia que començava.
A la cuina m’he preparat un suc i he esmorzat amb calma. No obstant, se m’ha fet present la imatge dels Nadals viscuts amb el fantasma de l’anorèxia, quan no podia gaudir dels dinars en família, del bon menjar, però sobretot de l’alegria que ens autoimposem “perquè és Nadal”, i estem contents.
D’uns anys ençà torno a gaudir del caldo de l’àvia i dels torrons i altres dolços típics de Nadal; i ho puc fer i explicar reconeixent (i reconeixent-me) a mi mateixa que m’agrada menjar i sobretot m’agrada compartir els moments dels àpats amb les persones que m’estimo.
El meu desig per aquests dies és que tothom qui està malalt, o ho ha estat i encara viu amb fantasmes que impedeixen que tingui una vida plena, aconsegueixi fer que marxin i arribi a gaudir d’aquests moments tant com ara puc fer-ho jo.
Ja ho he dit alguna altra vegada, però això de ser filla de www.albertcuesta.com fa que la connexió d’aquest blog amb el món de les xarxes socials sigui imparable.
Des d’ahir al vespre es poden fer comentaris identificant-se amb els noms d’usuari de Facebook, Twitter, Google o Yahoo. A més, també s’ha afegit la possibilitat de comprar el llibre a Amazon.es. I per últim, i això només és important si sou usuaris de Twitter, sapigueu que podeu seguir les actualitzacions que es publicaran automàticament a aquesta xarxa social uns minuts després de que jo ho redacti.
Fantàstic! Gràcies! 
Per casualitat, voltant per les xarxes socials, he arribat a un blog que edita i actualitza regularment l’ACAB, entitat amb la qual em vinculo directament cedint-los part dels beneficis obtinguts amb les vendes del llibre. M’ha agradat tot el que hi he llegit i molt especialment em referiré a una entrada on una família explica el testimoni de la seva convivència amb l’anorèxia nerviosa.
El fet ha estat de manual: per un moment, he sentit gran empatia; però a més, també el meu cos s’ha vist recorregut per un sentiment curiosíssim, que fins ara potser no havia sentit: veure plasmats en una pantalla pràcticament els mateixos sentiments i emocions que jo explico a La meva anorèxia. I és que és ben bé que cada persona, cada malalt, fa el seu procés; però tots plegats ens hem regit per un universal patològic, una manera de fer i entendre la vida que tenyeix el nostre dia a dia fins que ens en sortim.
Us animo a seguir el bloc, i a col·laborar-hi fent-hi aportacions. Entre tots, podem crear una xarxa de suport mutu, entre famílies, divulgadors, professionals i malalts. De ben segur, el teixit social afectat pels transtorns de la conducta alimentària ens ho agraïrà fins a l’infinit
Aviat farà una setmana que vaig participar a El Matí a 4 bandes de Ràdio Nacional. Vaig quedar prou contenta de la manera com es va enfocar l’entrevista, tot i que no puc dir que me n’anés del tot satisfeta; potser per la meva intransigència a l’hora d’acceptar opinions escèptiques relacionades amb la superació de l’anorèxia, o potser perquè a hores d’ara ja m’he anar creant cuirasses davant de persones que gosen qüestionar la meva superació en antena… el fet és que encara vaig haver de fer-me el càrrec de mirades dubitatives: “vols dir?”, “definitivament, has dit, que has superat l’anorèxia”? i vaig marxar amb el “cuquet” de no haver deixat un missatge prou clarificador.
És per això i per d’altres motius que ara em plantejo buscar espais de difusió a un altre ritme, més pausat, on no haguem d’estar pendents de l’agulla “segundera” del rellotge… un lloc on poder explicar-me i dissertar sobre l’anorèxia i la meva superació.
Trobo que el meu missatge mereix més temps per ser explicat i entès. I em reafimo en la convicció que la nostra televisió, la nostra ràdio, en la seva gran majoria, van massa de pressa.
Escoltar l’entrevista (a partir del minut 26):
Avui he estat a Telecinco parlant en directe de la meva experiència i del llibre al seu magazine matinal, que durant l’any presenta Ana Rosa Quintana però durant les vacances es transforma en ‘El programa de verano’. A continuació podeu veure l’entrevista completa que m’hen fet els presentadors:
Aquest dissabte 16, el suplement Criatures publicarà un reportatge sobre trastorns alimentaris que inclou una entrevista que em va fer la Paloma Arenós fa uns dies. Pel que veig a l’avançament del diari d’avui (imatge superior), l’article serà tema de portada, amb el titular ‘Sóc com sóc i m’agrada’ i una foto meva.
Actualització: el reportatge es pot descarregar d’aquí (PDF 430 KB)
Ja fa un parell de setmanes que la Dímpel i el Bruno van venir a passar un dia amb mi per poder veure i captar amb la càmera com és la meva vida després de la superació de l’anorèxia. Són dos reporters que s’encarreguen de preparar el programa Respira a Barcelona Televisió.
Demà (diumenge 13) a un quart i mig d’onze de la nit s’emet el programa i en veurem el resultat. Hi haurà una altra testimoni que explicarà la seva relació amb l’anorèxia i s’abordarà el tema amb la serietat que mereix des d’una òptica de la psicologia positiva i la reflexió social.
Actualització: El programa es pot veure aquí.
Demà seré participant en una tertúlia a priori diferent de les quals he col·laborat fins ara. Es tracta d’una taula rodona on es parlarà de l’anorèxia des de les diferents òptiques i des de l’experiència. Serà a les deu del matí a El Suplement, el programa dels matins dels caps de setmana a Catalunya Ràdio. Hi anirem amb el meu pare que, igual que al llibre, també donarà la seva visió sobre el transtorn.
La Fundació Imatge i Autoestima ha presentat un estudi sobre els efectes de la manca d’unificació en les talles de la roba sobre la insatisfacció corporal. Es tracta d’un problema que, en el meu cas, no va ser especialment determinant per caure en la malaltia, però que em consta que sí afecta molt a altres malaltes. TV3 n’ha fet un reportatge per al qual em van entrevistar divendres passat. La notícia s’emetrà, probablement, al TN Migdia d’avui dilluns. El podeu veure en directe per la tele i per Internet a la web de TV3.
