Skip to content

Empatia o com llegir-se en un mirall

2011 novembre 13
by Maria

Per casualitat, voltant per les xarxes socials, he arribat a un blog que edita i actualitza regularment l’ACAB, entitat amb la qual em vinculo directament cedint-los part dels beneficis obtinguts amb les vendes del llibre. M’ha agradat tot el que hi he llegit i molt especialment em referiré a una entrada on una família explica el testimoni de la seva convivència amb l’anorèxia nerviosa.

El fet ha estat de manual: per un moment, he sentit gran empatia; però a  més, també el meu cos s’ha vist recorregut per un sentiment curiosíssim, que fins ara potser no havia sentit: veure plasmats en una pantalla pràcticament els mateixos sentiments i emocions que jo explico a La meva anorèxia. I és que és ben bé que cada persona, cada malalt, fa el seu procés; però tots plegats ens hem regit per un universal patològic, una manera de fer i entendre la vida que tenyeix el nostre dia a dia fins que ens en sortim.

Us animo a seguir el bloc, i a col·laborar-hi fent-hi aportacions. Entre tots, podem crear una xarxa de suport mutu, entre famílies, divulgadors, professionals i malalts. De ben segur, el teixit social afectat pels transtorns de la conducta alimentària ens ho agraïrà fins a l’infinit