Skip to content

Reflexió

2010 abril 28
by Maria

Aviat farà una setmana de la Diada de Sant Jordi. Va ser un dia molt i molt emotiu, més pel fet de tenir un llibre que no pas pel propi contingut del mateix.. però emotiu de totes maneres. Va ser una jornada frenètica, tot el dia amunt i avall de la Rambla i de Passeig de Gràcia.. i la vaig viure intensament, convençuda d’assaborir cada segon i cada mirada amb la convicció d’estar vivint quelcom irrepetible.

Més enllà d’això, però, amb el llibre que ja ha fet un mes i mig a les llibreries.. començo a veure el fruit de la meva feina i la meva intenció mentre l’escrivia. Fa dies que vaig rebent, amb comptagotes, comentaris de persones que m’agraeixen les paraules adequades i, sobretot, m’expliquen que s’identifiquen o entenen i posen paraules a tot allò que fa tant de temps que com-qui-no-ho-vol els passa pel cap.

M’he de concentrar en acabar el curs, però no us puc negar que dins el cap em bullen tants projectes i tantes idees que penso que podran ser tan útils, que em serveixen per reafirmar-me encara més en la convicció de que aquest llibre no són només lletres negre sobre blanc, sinó que té un recorregut molt llarg i també moltes possibilitats.

En fi, tot plegat m’engresca tant!