Skip to content

Cares noves

2010 abril 5
by Maria

Les vacances ens serveixen bàsicament per fer el-que-no-fem-normalment i per veure gent que tampoc-no-veiem-cada-dia (o almenys no tot el que voldríem..) i és justament per això pel que m’han servit aquests dies de descans. Els dies posteriors a la publicació del llibre van ser frenètics: entrevistes de promoció, presentacions, signatures de llibres.. tot plegat, fantàstic; així i tot, m’han calgut dies (uns quants) per digerir tantes emocions i per fer-me a la idea de la nova situació.

He vist molta gent que tenia ganes de veure, he tingut la sort de rebre les opinions dels lectors, suport de gent que no m’imaginava que llegirien el llibre, i que l’entendrien.. Més d’un amic -i ara lector- m’ha comentat: “ara he entès moltes coses” i m’ha omplert de satisfacció haver estat capaç d’acostar una-mica-més els pensaments d’una persona malalta d’anorèxia a algú que, des de fora, es feia preguntes i confiava, a les palpentes, que algun dia me’n sortiria.

“Ara he entès per què quan l’autobús del carrer Acàcies pujava a l’institut quan plovia, la Maria pujava caminant”

Demà començo, amb les piles carregades, el tram final de curs i continuo -amb infinita il·lusió- la promoció i moviment del llibre. Oh-la-là!